Perquè m'agrada ensenyar fotografia?
No recordo la primera vegada que vaig agafar una càmera de fotos. El meu pare tenia una Kodak sempre penjada al coll i se’m feia etern esperar a que revelessin els rodets. M’entusiasmava veure aquelles fotos tan xules, amb aquells colors... Durant les sortides que fèiem o inclús a casa, fent fotos de la vida quotidiana, jo sempre estava preguntant al pare com ho feia per fer les fotos. Ho trobava una mica complicat, ja que no era una càmera reflex i havies de tenir molt clar els aspectes tècnics.
Un cop vaig tenir la Yashica 2000 a les mans, se’m va obrir un món que fins llavors se m’havia fet una muntanya: podia fer fotos jo sola i de manera relativament fàcil!!! Encara recordo el moment d’obrir la bossa i veure la cara de felicitat del meu pare (la meva no me la veia, clar, però devia ser igual que la seva!!)
Llavors el pare, amb tot l’amor cap a mi i tota la passió cap a la fotografia, em va ensenyar els aspectes tècnics de manera progressiva i, de mica en mica, vaig anar perfeccionant de manera que vaig aconseguir fer les fotos que el meu cap imaginava. Va ser en aquella època que vaig saber que no tothom feia fotos tan xules com les que jo estava acostumada a veure i que s’havia d’observar i conèixer la càmera. Jo tenia uns 10 anys. I de l’amor i la passió que em va transmetre el meu pare, en va quedar la que ja fa anys que és la meva manera de ser, la meva manera de veure i entendre el món.
Uns anys després, em vaig adonar que volia transmetre els meus coneixements de fotografia amb la mateixa passió i amor amb què me'ls va ensenyar el pare.
